D'una llavor perduda

 

D'una llavor perduda,

el temps poder fer créixer

un brot de roser

a la vora d'una porta oblidada.

Amb els anys,

l'enramada fou creixent

i embolcallant la porta oblidada.

Fou despintada

pel sol, el vent i la pluja.

es desferen bocins,

serradura en el terra

empedregat.

Mentre la porta envellia

amb dignitat,

el brancal de roses

creixia en bellesa

i estenia la seva olor

pels voltants.

 

D'una llavor perduda,

fou la vellesa

d'una porta oblidada

una lenta mort

pintada del color vermell

de la sang continguda.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/06/la-porta-de-les-roses.html