dijous, 30 de juny del 2022

Quin perill

 

Quin perill,

mirar-se en un espill.

Sembla que veus el que és,

però només és un reflex.

El l'original qui es fora,

i el de dins només imita.

Si qui canta es  mira en el mirall

el so es fora, amb l'aire

qui repeteix només vibra.

Si tots dos es donen un bes,

el primer és càlid

el de vidre fred.

Si cansat, t'estires i dorms,

el mirall que també és lluna,

recull i amaga

blanca o bruna,

cada bri del somni

que no surt a l'espill,

i si te'n vas

queda mort el mirall,

només enganxat

a la paret del davant

Més qui pogués ser mirall

i viure quan tu vens

i fer com tu

i ser com tu.

estimar-me a mi,

per estimar-te a tu.

Somni amagat,

amor a l'abast.

tot dura un instant,

un instant,

mentre m'estic enamorant.

Sóc reflex i visc per tu,

mes de tu enamorat,

em fas brillar

dins del mirall

Tu el meu amor, com dona,

jo el teu esperit, com espòs

callat i intermitent.

Ara marxes,

ara vens.

 

https://blueinstant.blogspot.com/2022/05/blogcelebracions-la-caleta-de-sa-tuna.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada