Qui sap si...alguna vegada ho aconseguirà
qui sap si... va trenant paraules
sense esperar que vinguin amors
forans, com lluentors
del sol en mil espills,
espera qui sap si...
un amor senzill
que li agradi el silenci
entre els dits entrelligats.
qui sap si...alguna bombolla durarà
qui sap si... si té por
de l'esclat de les bombolles,
somnis trencats a cada matí,
qui sap si... les paraules tenen perills
qui sap si... no li agraden les batalles
però voldrà que sigui del seu cor el cabdill
que li conquereixi el somriure
i li deixi en penyora un peto.
qui sap si...l'amor a la fi, arribarà !
qui sap si... l'amor ja és en camí,
entre la gent que passa pel davant.
caminarà amb un vestit volant
el vestit més bonic, tot florit.
i ella anirà tota cofoia
com si estrenes el vestit favorit.
qui sap si... entre la gent em veurà
qui sap si... em voldrà barbaflorit
qui sap si... tant li fa el meu silenci,
que és un silenci adolorit.
qui sap si...moltes gràcies pel teu poema ;)
No hi ha poemes sense arrel,
ni paraules sense paraules.
Gràcies a tu per donar-me
peu a intentar-ho.
qui sap si... uns mots neixen
per seguir-ne a d'altres.
https://blueinstant.blogspot.com/2022/05/blogcelebracions-la-caleta-de-sa-tuna.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada