divendres, 10 de juny del 2022

La cambra és penombra

 

La cambra és penombra,

la pell és clara.

El moment fugisser,

el desig, candent.

S'arqueja l'esquena,

espera el dit fent camí,

buscant recondits tresors.

Un petó s'escau una baula

de la cadena

interminable de les carícies

i dels fets

que van baixant

entre saltirons

els trams d'un cos

que els espera

aspectant.

Ja sap la fi dels jocs,

ja la tremolor s'inicia.

Han robat els instants

al temps,

i han furtat les mitges veritats

per fer seu el goig

d'estar jugant,

no saben mai quan podran

tornar a jugar

el joc d'estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada