dimarts, 17 de maig del 2022

Retorno d’un passat callat i silent

Retorno d’un passat callat i silent

i veig enfront un mirall tan vell

i tan callat

que em recorda

l’home que vaig ser.

He canviat els pètals

de roges roses

pels fulls esversats

d’escriure mots

complimentant

el mateix jorn festiu.

Torno a mirar el mirall

per buscar-te, a tu,

a les roses

que et vaig encomanar

o els versos que et vaig deixar,

i la meva pregunta

es respon amb un silenci

i al silenci

un neguit

per no escoltar la teva veu,

ni llegir els teus mots

ni imaginar un silenci

que sigui més llarg.

Buscaré un lloc on deixar descansar

el vell cos adolorit

i en l’espera aniré dibuixant

velles paraules repetides

que vulguin dir allò

que algun cop ja et vaig dir

i esperaré que com una flor sortint

de l’hivern

esclati en tija nova verdejant

i esculpeixi

d’un aire dens els nous pètals

de les teves expressions.

Fem d’aquest futur,

un passat rejovenit. 

 

https://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2012/05/el-hombre-espejo.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada