dijous, 19 de maig del 2022

Qui em dirà com

Qui em dirà com

s’acaba el dia

en ser el sol ponent?

Però no deixaré

d’estimar-te

entre somriures i plors.

Guardaré el tacte

dels teus dits

entre les meues mans.

El regust dolç

dels teus llavis

i l’escalfor del teu cos.

Si de cas recorda’m

com sempre m’has vist

i recorda 

que em vas ensenyar

a estimar.

Guardaré les paraules

per més endavant

i dibuixaré amb elles

vells camins al cor,

que saps vell

i adolorit,

però sempre enamorat.

Branques verdes

surten del vell tronc,

com les estimo,

abans que donin flors i fruits,

ja en tinc ganes de tenir-ne cura.

Olorar-les i expandir els pulmons

 amb la fresca fragància

que noto en passar al seu costat.

De cara al sol naixent

veig néixer la il·lusió

de compartir el meu temps

al vostre costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada