dimarts, 17 de maig del 2022

Quan la porta es tanca

 

Quan la porta es tanca,

queda només la finestra,

un forat al mon

que ens ajuda a somiar.

A somiar el que volem,

el que ens manca,

el que anhelem,

el que tenim a l’abast

però no podem tastar.

El temps,

els desitjos amagats,

les paraules no escrites,

les no dites,

les mirades que veuen i no veuen.

Finestres màgiques

que amaguen i ensenyen,

que comparteixen i t’allunyen.

Núvols rectangulars

que volen sense moure’s.

Pel·lícules que s’acaben

amb la foscor

i ja només queda somiar,

poder tornar-ho a veure

un altre jorn.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/05/des-de-la-finestra.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada