Obstinada quietud

 

Obstinada quietud

de sons i fets,

llisquen avall

les manetes dels rellotges

i el temps es va morint,

mentre nosaltres ens fem vells

i allunyem del nostre cos

el desig naixent

en aquella juventud

ara només record del passat .

Obstinada quietud,

dels teus llavis

quiets en els meus

distants en el temps.

Obstinada quietud,

dels mots perduts

entre tu i el meu cor,

ja mai serà el silenci l'amic fidel.

Ara que m'amaga el teu so

a les antípodes

dels meus sentiments.

Obstinada quietud...