divendres, 27 de maig del 2022

M'aturo davant del roser i...

 

M'aturo davant del roser i...

destrio  d’entre els pètals

caiguts al terra

els més eixuts i secs,

els que fan més temps

s’han separat de la flor

i han perdut el color original.

M'aturo davant del roser i...

cerco les punxes més afilades,

sento la fiblada agulla

de la seva punta en la meva pell,

veig la càlida gota vermella

de la sang sortint del cos.

M'aturo davant del roser i...

estripo una fulla de la tija,

la més gran i dentada,

l’embolcallo

dins un paper plegat

i l’amago

en la butxaca posterior

dels vells pantalons

foradats de jardiner.

M'aturo davant del roser i...

veig passar un cop més la vida,

de vegades repetida,

de vegades com un nou jorn,

però sempre

amb un color diferent,

com les roses dels rosers.

M'aturo davant del roser i...

 

https://blueinstant.blogspot.com/2022/04/reneixer.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada