Jo et vull filar aquesta nit
algunes lletres
que tinc i cerquis amb elles
el vers que et manca
per fer-te feliç.
Jo vull filar els estels
darrere els núvols d’aquesta nit,
mentre canten pluja
i fresca la rosada
de la matinada.
Però sóc pobre per oferir-te
el tresor que vols.
Esperaré que vinguin vents
d’on es parla amb poesia,
per si les fades
d’aquell lloc,
et duen l’alegria
d’enviar-te el vers
que sigui llavor de vida,
i mentre creixi nit i dia
t’acompanyin en la vigília,
recordin petons
de llavis en llavis,
facin del somni un balancí
esperant que neixi
el dia primer
de la resta de la vida
a la vora del vers
que ara necessites.
http://desdeminoray.blogspot.com/2022/05/necesito-un-verso.html
Quién sabe si
ResponEliminaseré capaz de hilar las estrellas
y enhebrarlas en el collar de los cuatro vientos.
Quién sabe si
podré romper con este maldito silencio
que pudre el verso antes de florecer
y cuartea cada trozo de la piel.