dimecres, 4 de maig del 2022

Em promets

Em promets

descobrir el teu cos

amb la llum companya

d’una lluna que s’apaga.

Però les paraules

com fulles de tardor

cauen a terra i el vent

se les endú

fora del meu abast.

Resto sol i nu

a l’ombra

de la solitària habitació

notant poc a poc

la fredor de la soledat

i la del cos enfebrat

de desig

que es refreda lentament .

I un altre cop

sortiran dels teus llavis

la vella promesa

que mai s’acompleix.

I jo sempre

esperaré fins el darrer

moment

que et deixis veure,

que siguis meva,

encara que l’instant

sigui eteri

o es desfaci

com tantes vegades

ho ha fet la il·lusió

que hi posava

en aquest fet.

Donam una altra vegada

la promesa d’un bes,

d’una carícia,

d’un conèixer el teu cos nu

encara que com sempre

sigui un somni

que es trenca en esclatar l’alba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada