Asseguda a la vora

 

Asseguda a la vora,

en una taula de bar

on tots dos descansem.

Tu amb la teva joventut

per bandera

i jo amb l’ombra dels anys

rere el vell cos corbat

i cansat.

Et miro als ulls

i escric mentalment

una història

que si tingues la teva edat

podria començar ara mateix.

Però el llarg camí

des del naixement

ens ha separat

i només queda somiar

que hagués pogut passar si...

Aliens a les meves imaginacions

amb els pantalons foradats

i la jaqueta blava

parles despreocupada

amb les amigues

mentre esmorzes un entrepà

amb aigua.

Des de la vora,

escolto el so de la veu

i els raonaments a situacions

quotidianes

que de vegades

fan més llarg el dia