Un tronc robust,
quatre o cinc branques voleiant
a l’efecte del vent quan bufa,
milers de fulles verdes
que semblen un estol de verderols,
ara quiets, ara volant,
però tot silent,
ningú canta,
tan sols xiula el vent
i ho fa en Re Major.
M’ho ha dit un pastor,
jo no n’entenc,
aquell dia
no vaig aprendre la lliçó.
Als peus una catifa
de tiges grogues
que no volen parar de ballar,
i es temen que el pagès
les vol venir a segar.
Perduts en grups
com si volessin protestar,
ens trobem les roselles.
Un que ve amb nosaltres
diu que se sent el cantar
de les perdius.
Tot es callat i ple de vida,
ja només manca el rierol
d’aigua fresca
i petits peixos juganers
sota l’atenta mirada
d’un esquirol espiant
mentre rosega una pinya,
en aquell pi proper.
Tot al voltant
d’un arbre al mig del camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada