divendres, 1 d’abril del 2022

Tinc el jardí ben séc

 

Tinc el jardí ben séc,

se n'anat del cap

per raons particulars.

La gespa salvatge,

El planter dels nispros, difunts

gairebé com jo.

El únics exultants,

els rosers,

brotant per tot arreu

branques noves, joves,

verdes,

perillosament punxegudes.

El magraner em crida

demanant atenció.

Només els pins i els xiprers

semblen indiferents

a la meva aletargada hivernal.

Temps ara d'estisores

i manega.

Tornar a la rutina amorosa

de tenir cura dels tresors del jardí

ara que hi torno a ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada