Tinc el jardí ben séc,
se n'anat del cap
per raons particulars.
La gespa salvatge,
El planter dels nispros, difunts
gairebé com jo.
El únics exultants,
els rosers,
brotant per tot arreu
branques noves, joves,
verdes,
perillosament punxegudes.
El magraner em crida
demanant atenció.
Només els pins i els xiprers
semblen indiferents
a la meva aletargada hivernal.
Temps ara d'estisores
i manega.
Tornar a la rutina amorosa
de tenir cura dels tresors del jardí
ara que hi torno a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada