El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Em treu la senyera al carrer
la rosa groga i la sang vermella
que la punxa agermana.
El crit que es llença a l’aire,
es al principi d’esglai
però en veure la rojor tacar el pètal,
canvia el crit per l’emoció
i surt sense voler,
el so d’una cançó.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/04/rosa-groga.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada