Amagat a l'ombra del porxo
veient la gent passant,
et cerca la mirada,
per si passes passejant.
Se que no sortirà la veu
de la gola enrogallada,
i si vens te'n aniràs
sense saber-te vigilada.
Com m'agradaria
fer dels braços onades
i embolcallar-te
impregnant-te de salabror
recordant amb l'olor
que soc jo
qui t'embolcalla.
M'he après cançons
del poeta de la guitarra
que cantes de matinada
i quan sa hora baixa
va pintant de vermelló
el cel fins l'horitzó,
per cantar-les a cau d'orella
prement ton cos al meu.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/03/entre-terra-i-mar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada