dimecres, 16 de febrer del 2022

Perdut en un vell mas

 

Perdut en un vell mas,

d’un mig buit poble de muntanya,

on solament

una atrotinada estació de tren

ens mantenia lligats

al voraginós ritme

del món modern.

Esperava removent les cendres

de la llar apagada,

en aquesta tarda càlida

d’una estranya tardor,

plena de colors

i on els primer bolets

treien el cap.

Esperava la resposta,

a la pregunta de lo nostre,

si només en quedaven

també cendres,

si el foc que mantenia el flaire

de la nostra relació,

era encara viu.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada