Et veig passejant
pel sorral de la platja
descalça
am les espardenyes
a les mans, voleiant.
Et llepen els peus
les ones mortes
que es desfan
entre els dits pintats.
Et veig com cada dia,
solitària, bevent el sol
de l'albada.
T'estimo, només de veure't
et canta el cor
les més dolces lloances.
però un dia marxaràs
i sols ens quedarem,
la mar morta d'enyor
i el meu cor mort d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada