Ens havíem de trobar

 

Ens havíem de trobar,

un dia, una hora, un lloc.

Tot calibrat,

emocionant, tatxant

amb roges creus

cada data gastada,

un vers cada vesprada.

La llum malalta,

per morir de matinada

amb la farola apagada.

Arriba el jorn,

motxilla a punt,

una ploma,

una llibreta de notes,

un llibre, un mocador

 amb el teu perfum.

L'estació mig plena,

és hora de tornada.

Sol en l'habitacle,

llegeixo.

A cada estació

miro l'andana,

gent amb preses,

parelles enamorades

infantons de la mà

de pares atabalats.

Simple curiositat.

Al primer poble costaner

platja al fons

i port a la vora,

veig a l'estació

un tren en direcció equivocada.

Et duu dins

com jo llegint una obra començada.

No mires,

parteixes al final del teu viatge.

No hi ha més trens

per a la tornada.

Sola, et pensaràs abandonada.

No sabràs que a l'origen

n'està l'errada.

Sabíem un dia, una hora, un lloc

i no vam parlar d'un poble.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/cendres.html