dilluns, 14 de febrer del 2022

Deix lliscar l’ànima

 

Deix lliscar l’ànima

entre borboll de boca oberta

i ulls clucs,

vol reposar el cos cansat

i el cor adolorit.

Reposa en el teu llit

fent el darrer camí,

un camí amb tintura d’oblit,

 que mai tenyirà

el record d’un fill,

d’una família,

d’uns amics amb qui compartir

un passat,

un present

i amb puntades tatuades

un futur ple d’enyorances,

de l’enyor de qui fores,  

de l’enyor compartit,

de l’enyor de tota pinzellada

que ens deixa al descobert

la persona que vas ser.

Compartint l’excedent d’amor,

que et van extraure a mitja vida,

deixant-te sense el teu company.

Encara havies de ser mestra i mare,

però més enllà dels nostres desigs,

s’ha decidit el contrari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada