Amb la insultant
força de ta joventut,
has entrat impetuosa
al bar on prenia
un cafè descafeïnat
amb gel.
El vol de la falda
del vestit
cridava l'atenció
de tots els qui hi érem,
un somriure picaresc
ens mostrava que erets
conscient de la teva força
i del teu encant
gens contingut.
Una bufada fresca de bellesa,
una flor volant,
un flaire captivador
rendits tots al teu pas
triomfant.
Garlandes festives
eren les nostres
mirades admiratives,
conscients de l'escàs
temps que en podríem gaudir,
com una fiblada d'abella,
el nostre despertar
en fer el camí contrari,
i enfilar la sortida
si cal amb me soltura
que a l'entrar.
Embaladits tots nosaltres
amb l'efímera presència
del teu cos
en les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada