dissabte, 15 de gener del 2022

Reflex de flames enceses

 

Reflex de flames enceses

cor rebrotant paraules que cremen

i absència que el foc

fa més gran.

Calia estar més a prop

per fer del cos llaga viva,

que cap carícia pogués curar.

El temps, passant,

tot ho va apagar.

Però dins meu

sento el mal de cada nafra

que et vaig deixar.

Ni present, ni fugisser,

ni callat, ni parlant

ho vaig voler.

El jorn era llarg

i jo ple de temor,

desitjar saber-te cada dia

i desitjar voler-ho apagar.

... de les restes d'aquell incendi

només en queden les cendres

però per a mi,

l'incendi mai es va apagar.

 

 https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/01/incendi.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada