dilluns, 10 de gener del 2022

La brisa fa volar

 

La brisa fa volar

les primeres fulles seques

del calorós estiu.

Com elles també van volant

les paraules de versos escrits

de tant en tant.

Però si en les fulles caigudes

sembla haver-hi retrets,

no així en els versos

que desapareixen

amb un  vent d'indiferència.

Marxa l'escrit amb el blanc 

full arrencat abandonat

de paternitat i reconeixement.

Ja no hi haurà el ressò

de la veu recitant

les paraules escrites.

Ja no hi haurà el sentiment

que els hi dóna vida.

Ja no hi haurà més vida,

només ferida

que el temps curarà o no.

Queda el cos orfe,

queda el full verge,

queda l'autor silent,

queda el cel ennuvolat.

Motxilla, botes,

jaqueta i camí.

Rocams i fèrtils camps,

muntanyes i planes,

rierols i platges,

un llarg camí

per una absència infinita. 

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/01/temps-aillat.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada