Ara m'embolcallaré d'oblit

 

Ara m'embolcallaré d'oblit,

dins d'un gran llençol negre

i no se si el despertar

em serà propici.

Deixaré un patir latent

i un munt de respostes

a l'aire que ningú

sabrà respondre

fins el nou reviure.

S'obrirà la capsa del pensaments,

sagnant,

deixarà lliures

moments del passat

per rebre qui sap si

els nous d'un futur força incert.

 

M'embolcallo en un negre silenci

del qual ara, no en guardo cap record,

només el reflex d'un amor infinit

que em cobreix carregat de temor

i paciència.

Per poder despertar

i escriure els mots i les paraules

casades en versos lleugers

per gaudir en matinades senceres.