Hi tantes coses
que la mar, el silenci
o l'absència amaguen,
que només l'amor
ens dona força per esperar
o descobrir.
Les teves paraules
parlen d'un iceberg,
i jo em pregunto si són fredes
com el glaç del que parlen
o càlides com la imatge
que les acompanya.
Estimar-te és només l'extrem...
i m'entra el dubte,
que hi ha al darrere?
S'ha acabat?
Cal pensar,
que hi ha alguna cosa més?
En el desglaç
de les noves latituds,
encara és mantindrà
que només és l'extrem?
O l'extrem s'haurà fos?
Tantes preguntes,
per només quatre mots,
que m'omplen de joia
i alhora, de temor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada