dimarts, 14 de juliol del 2020

La llauna del temps

 

La llauna del temps

s’atura per fora però el seu cor

segueix bategant

en un circuit ovalat

que crida a la velocitat.

Avançar! Avançar!

Miro enrere i veig el flash intermitent

d’aquells moments

que mai oblidaré,

quan com un cop al pit,

et deixa sense aire

i veus que se’n van per no tornar.

Vull creure que hi hauran fetitxes

que estaran impresos en la memòria

i perduraran per sempre

com eren en aquells moments.

T’ho recordaré en quatre mots

que tu en faràs versos i jo llegiré,

seguint les pistes

de ta intricada vida pel teu passat.

Millorant a cada pas

que fas en el verge full del teu poema.

Hi ha quelcom que vulguis més

que els meus ulls devorant-ho tot?

Si, sens dubte,

la felicitat de la poma,

creixent mentre verdeges per dins.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/07/poema.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada