Després
de la gran pluja que ha caigut,
el
gran tel dels ulls, se m'ha endut.
M'oferies
des del silenci
tot
el que la veu em negava,
i
silent en pregaves que acceptes
com
moneda de l'amor pendent
el
preu del silenci,
del
que sempre has fugit de dir-me.
Diguem
que m'estimes,
però
calla abans de dir-ho en veu alta,
No
repetim més histories
de
dibuixos de petons esborrats
que
ara no es poden fer,
que
no és el moment,
s'han
de fer més tard, si es fan,
si
es fan...
I
la melangia que es destil·la
de
cada retrobada
ens
la durem a la boca
dins
de torrades com si fos melmelada
per
un altre esmorzar que no hem fet.
Digues
que m'estimes
Thanks for sharing
ResponEliminavisit our website
ittelkom jakarta