dimecres, 13 de juny del 2018

El riu baixa ple




 El riu baixa ple
i la nit el fa més fosc.
Ple de remors
de les aigües lliscant
per marges nous,
van guaitant
que poden arrossegar.
No gaire lluny,
amb les espatlles al Nàutic
vaig desgranant els glops
que queden
en la darrera ampolla
de qualsevol licor
que m'ha caigut a les mans.
Amb cada glop
allargasso el records
de pretèrits petons.
Emmetzinat en reviure
els instants perduts
moro a poc a poc
com un novell Romeo,
ferit d'amor.
Els companys son ombres
ja fa anys,
la mar resta quieta
i no duu ones a la platja.
El vent ja no arrossega
el llit de fulles mortes
pels camins.
Rebregada queda la darrera imatge
d'un miratge
que ja fa temps es va desfer.
L'hauria d'estripar.
Però, no puc,
encara la podria recargar d'ànsies
que guardo
a la vora d'un cor sagnant.
Li cauen dues gotes de salabror
mentre clouen uns ulls cansats
d'esperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada