dimarts, 15 de maig del 2018

No contestes als silencis



No contestes als silencis
que he anat embastant,
callat,
pensant en les mirades perdudes,
et quedes amb el boig conegut
i et perds el bo
que es queda fora.
Em deixes tocant l'harmònica
que em vas regalar,
cançons que es desfan
entre els grinyols
d'un vent foraster
que ve de terres endins.
S'esgarrapen
els fulls dels versos
que de nit
li ensenyava a la lluna
i a la llum dels fanals els repetia,
recordant els petons
que d'amagat
ens tatuàvem a la pell nua.
T'escapes
i deixes enrere un buit
que amaga l'amor,
ple de promeses a la mar,
banyant-nos entre ones,
arrebossats a la platja
de la sorra molla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada