dilluns, 1 de gener del 2018

Com una boira, etèria i freda




Com una boira, etèria i freda
se m'apareix quatre jorns a l'any,
envoltada de fredor,
que em gela el cor.
Però sempre li dic a cau d'orella
que l'estimo i ella no em respon.
Somriu i allarga la comissura
d'uns llavis orfes del meu alè,
dels petons que voleien pel seu cos
tant de tant que cada cop
cerquen de nou el camí.
I quan no hi es,
quan l'esperit no em respon
apareix amb altres llavis
i un cos que no sempre respon al record.
De vegades la trobo en racons amagats
amb olors de licors barats.
De vegades màscares d'engany
em porten un cos que podria ser ella,
de matí, es vesteix i es lleva.
fuig sense fugir,
No és el lloc, no és la persona que volia.
Estudio el mapa del seu cos
pel davant i pel darrera,
per trobar el pas
que em porti al camí autèntic.
Embogeix el meu cor
del fracàs de cada intent
esperant la boira
que retorni amb el fred de la nostra relació.
Un dia em dirà fluix, ben fluix
un sol cop, que m'estima,
i potser ja no marxarà,
canviant la boira per un baf ple d'escalfor.
Potser un dia, ho farà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada