Duus
el meu jaç
cobrint-te
el pit,
i
una rialla enlluerna el sol
que
s'amaga
rere
uns núvols
que
et miren des de dalt.
Passejant
entre bancals
de
vinya verda,
recordes
els petons juganers
que
he deixat pel teu cos,
perduts
entre corbes
del
cos nu,
fa uns instants
fa uns instants
que
t'has vestit,
i
m'ofereixes el somriure
mes
dolç que mai he vist.
Vens
caminant estirada
pel
camí,
vens pausada cap a mi.
Et
veig apropant-te
i
en venen ganes d'estrenye't
entre
els braços
i
fer volar més petons
pel
cel del teu voltant.