Com
una història
que
queia entre els dits
i
feia que fos veritat
l'instant
etern
en
que la llegia,
sentir
parlar
del
pont em dóna pau.
Un
llibre i una rosa,
un
jorn, una festa,
uns
mots fets vers,
fets
prosa,
jo
també
he
cridat noms al vent,
però
no han respost.
Ànimes
que
el record duu vives,
i
que fan de les imatges sèpia
la
plàstica resposta de la memòria.
Com
de vegades
respon
el silenci al silenci
i
és el vent
qui
vol donar veu a l'oblit,
a
l'ahir fet penombra.
Dolces
paraules
que
volen brollar
amb
colors de flors,
amb
olor de gessamí,
de
primavera
amb
color vermell
de
rosa guarnida,
cel·lofana
i tija,
amb
vestit de paper
de
regal embolcallant
un
plec d'històries,
distintes
i diferents,
com
la teva,
com
la meva,
paraules
lligades
i
sorgides al paper
o
a l'èter noble.
Mots
callats plens de vida.
http://ajocdedaus.blogspot.com.es/2017/04/pont.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada