Flueixen les paraules

Flueixen les paraules

com les aigües

d'un brollador

per l'assedegat que sóc.

I cada mot vol ser part

de la teva pell,

forma inert del teu cos.

Cau cada mot,

amb la constància

de l'instant que fuig,

amb la lentitud

del desig

que no arriba,

amb la lluïssor

de la mirada

que s'escampa

com un arc de Sant Martí.

i escric pesant amb tu,

com sempre

ho he fet,

fins que la memòria

sigui un llençol brut

incapaç de reconèixer-te.

Llavors,

entre les boires,

veure sempre la claror

d'un rostre envellit vora meu,

com un far,

i sabre des de la ignorància

del temps perdut,

que sóc amb tu,

pensant,

sense perdre més instants,

que vaig escriure uns versos,

qui sap quan,

qui sap perquè,

qui sap si...