Assegut
en són banc vell 
mira
endavant, 
com
cau el sol 
rere
les muntanyes 
lluny
del seu abast.
L'hivern
mira 
de
fer l'equipatge 
per
marxar a noves terres, 
i
veu a l'hora 
com
es desperten 
de
son letàrgic temps 
la
vida que l'envolta.
Juga
el gos al seu voltant 
arremetent
les
atrevides sargantanes 
que
treuen el cap 
entre
les pedres del jardí.
Després,
reposa
el cap 
entre
les cames cansades 
del
seu company 
i
li llepa les mans, 
rugoses
elles, 
en
mostra senzilla 
d'un
repòs compartit. 
Clouen
els ulls tots dos 
agraint
els darrers rajos càlids.
Descansen,
la
mà de l'home, 
acarona
la pell dura 
del
company 
i
sembla que tot està be.
Un placer leerte, y me alegra mucho hayas visitado mi blog y dejando tus preciosas huellas, te dejo aquí el comentario que acabo de responderte.
ResponEliminaBellísimos versos, quip sap, muchísimas gracias por tu visita, y por regalarme tu inspiración, me ha encantado, yo también vuelo entre las tuyas.
Acomódate y vuelve cuando quieras, mi blog está esperándote.
Mil gracias por estar y por tu sentir entre versos.
Besos.
Una sonrisa horizontal,
la que de mis palabras fluye,
esperando tu regreso,
para que vuelva a sonar
la canción de tus versos,
y pueda sentir el sonido
de los latidos de tu corazón.