diumenge, 5 de febrer del 2017

Dansa el temps



Dansa el temps
entre les mans
mentre el ball
es fa etern,
les cançons
com una segona pell
ens impulsen
en una continua abraçada.
Giragonsen els cossos
un amb l’altre,
un univers petit
que avarca
les nostres vides cosides
als desitjos
que pintem
amb polsim d’estels
en nit fosques
on la lluna ens deixa sols
per estimar-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada