Caic de nou en l'espera

Caic de nou en l'espera

a la vora d'un cafè,

buit, gelat,

com onades la gent

van entrant

i van marxant,

vola un univers distant

de mots cansats

i exclamacions

repetides.

Rutines que venen i van.

Menjars i diners

que canvien de mans.

Absent,

com un pardal

mig amagat,

sento les històries corrents

de la vario pinta gent.

Repetides salutacions,

repetits moviments,

s'escolen els moments,

com ràpides estacions

d'un tren que s'escapa

d'un silenci intern,

i jo pensant

si demanar un cafè calent.