dijous, 19 de gener del 2017

Caic de nou en l'espera



Caic de nou en l'espera
a la vora d'un cafè,
buit, gelat,
com onades la gent
van entrant
i van marxant,
vola un univers distant
de mots cansats
i exclamacions
repetides.
Rutines que venen i van.
Menjars i diners
que canvien de mans.
Absent,
com un pardal
mig amagat,
sento les històries corrents
de la vario pinta gent.
Repetides salutacions,
repetits moviments,
s'escolen els moments,
com ràpides estacions
d'un tren que s'escapa
d'un silenci intern,
i jo pensant
si demanar un cafè calent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada