Truca
la tardor,
sons
jorns a la porta
d’un
estiu
que
prepara les meletes,
i
deix com un regal
les
darreres calors
abans
de marxar.
Surt
del bany
amb
un vestit d’aigua
amb
gotes reflectants,
farcides
de la sal
que
li dóna el gust i l’olor
de
la Mar d’Udra.
La
sorra,
s’enganxa
a la pell
i
li fa d’esclops
per
caminar sobre la platja,
ara
deserta.
Silenci
bressolat
per
les ones continues
que
capgiren
el
sentiment de soledat.
S’estén
sobre la tovalla molla,
per
rebre la carícia
dels
rajos de sol ponent.
Resta
amb un vestit fet
amb
fils d’una pacient
i
tranquil·la espera fins
que
el sol es pongui
i
amb la vesprada llum
d’una
lluna incipient,
li
regali la presència
que li concedeix
a màgica estada.
http://xanelaliteraria.blogspot.com.es/2016/12/paciencia-salada_18.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada