dimarts, 20 de desembre del 2016

Tinc un amic, antic i callat



Tinc un amic, antic i callat,
m'acompanya dia a dia
al llarg de la vida.
Amb pell d'aigua
i cor de còdols,
de vegades es posa
un jersei fet
de llum i nitrats,
i per dins li belluga
un banc d'animals
com papallones
revolant
en un estomac nerviós.
Mai es queda parat
i sempre li agrada anar a mar,
sense triar camí,
per la vall descuidada
que li vagi més be.

Tinc un amic, antic i callat,
que en arribar a casa
m'embolcalla
i m'aïlla
com una l'illa
d'un castell
amb fossar.
Jo visc dalt,
i ell sempre corre
per baix.
De vegades,
torna enrere
i ve al pont a veure'm.
De vegades ens trobem
just on passa la barca,
i xerrem a la vora dels xops
veient el temps passar.

Tinc un amic, antic i callat,
amb els horts al costat
que ens duen
els flaire de les flors
a la primavera,
les festes de l'estiu,
el raïm a la tardor
i com no,
les catifes
de fulles de colors
a l'hivern.
Però amb ell,
hi ha més,
no estem sempre
sols tots dos.

Tinc un amic, antic i callat,
amb ell,
gaudim veient
com s'apassionen
els fills amb l'esport
del rem.
Com van a pescar
i juguen plegats.
Tirar pa sec als ànecs,
Fer-li fotos
per tots els costats
i jugar a fer vaixells amb fulles
tirar-li aigua a l'espatlla.
Donar-li com un record
el darrer xumet
d'un fill que es fa gran.
Passejar
amb la dona prenyada
per parlar pausats,
tots tres d'un futur incert
però esperançat.
Festejar,
i després preguntar-li
que li ha semblat
la noia del meu costat.

Tinc un amic, antic i callat,
però no sempre
ho hem estat tant,
a cops, ens hem barallat
i jo rabiüt,
l'he apedregat,
he deixat que la runa
l'anés ofegant,
he viscut un temps
d'esquena a ell.
no he tingut cura
del seu estat.

Tinc un amic, antic i callat,
que té una història vella
i de mal tastar,
s'ha endut morts,
i algun ofegat,
i ens ha dut sense voler
malalties
de terres de més enllà.
Les dones carregades,
volien que les ajudés
la roba rentar,
omplir els càntir
d'aigua fresca
i fa molt temps
d'allò,
entretenir-se a patinar.

Tinc un amic, antic i callat,
que ens ha ensenyat
a caminar,
fent camí de la pell,
per on poder comerciar.
però sobre tot,
ara que sóc vell
i tinc més estones
per poder parlar,
vull...
vull tenir moments
on estesem els dos callats,
mirant com el jovent
pot fer amb ell tot i més,
que jo vaig fer,
oblidant els mals moments
i no tornar-los a recrear,

Tinc un amic, antic i callat,
amb qui de nou compartir
olors i records,
angoixes i temors,
futurs meu i de mons fills,
de l'amor de la meva vida
i de qui me la va donar.
seure en un banc
a la seva vora
i veure si va ple
o baixa poca aigua,
si va net,
o emmalaltit.

Tinc un amic, antic i callat,
que ha vingut a veure'm
pujant fins la plaça,
a la vora de l'església,
i ha tornat a marxar.
Tinc un amic antic i callat,
el seu nom és Ebre
i com no, sempre va mullat.
Tinc un amic antic i callat,
que a estones plora,
a estones, riu...
Tinc un amic, antic i callat.


1 comentari: