Com
el penya-segat
enamorat
de la mar
a
cops de petons
constants.
Com
el llamp
que
canta
amb
veu de tro
sota
el cobrellit
dels
núvols foscos
color
tempesta.
Com
el brogit
de
dos cossos
estimant-se
sota
la llum pàl·lida
d'una
lluna aclucant
l'ull.
Com
el rellotge,
que
perd el temps
de
les piles
que
li porten la vida
i
escura els darrers
segons.
Com
el cor
que
galopa boig per tu,
silent
fora el cos,
sortint
de les ombres
quotidianes
de
la vida paral·lela.
https://xanelaliteraria.blogspot.com.es/2016/12/ser-vida.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada