Cinc
puntes de dits
enlaira
la mà
vers
els núvols
que
venen de ponent.
Cinc
versos
he
fet fins ara, cinc.
Com
passa el temps,
i
el cinc rodó
com
un estel,
sembla
portar-me
de
nou un Nadal erm.
Sense
saó.
Cinc
jorns
de
boira blanca,
farina
d'aigua
que
mai serà
el
pa de l'ànima.
Cinc
anys,
desflorant pètals,
caient.
Calze
queda només
de
la bellesa
que
jo, tingué
entre
els dits -cinc-.
Calze
que em veuré.
http://personatgesitinerants.blogspot.com.es/2016/08/flor-boli-rapit.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada