dijous, 8 de desembre del 2016

Cinc puntes de dits



Cinc puntes de dits
enlaira la mà
vers els núvols
que venen de ponent.
Cinc versos
he fet fins ara, cinc.
Com passa el temps,
i el cinc rodó
com un estel,
sembla portar-me
de nou un Nadal erm.
Sense saó.
Cinc jorns
de boira blanca,
farina d'aigua
que mai serà
el pa de l'ànima.
Cinc anys,
 desflorant pètals,
caient.
Calze  queda només
de la bellesa
que jo, tingué
entre els dits -cinc-.
Calze que em veuré.
http://personatgesitinerants.blogspot.com.es/2016/08/flor-boli-rapit.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada