dimarts, 27 de desembre del 2016

Ara que aquell temps



Ara que aquell temps
resta llunyà,
que l'escalfor
del moment s'ha bescanviat
per aquesta fredor
que talla la pell,
que esquinça el pensament,
ara descanso.
La memòria
em deix instants
de repòs,
on descansar
del neguit
d'un passat escàpol,
ombrívol,
neguitós.
Descanso, si,
de mi mateix,
de les angoixes
que em portaven
aquells instants temorosos
per perdre el que creia meu.
He trencat
amb les creences aquelles
que em portaren
a la vora de la follia,
res em queda,
tret de la imatge sèpia,
doblegada, suada
d'una tarda d'estiu
perduda en el temps,
en un ahir llunyà.  
https://camillestein.blogspot.com.es/2009/12/matriz.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada