diumenge, 27 de novembre del 2016

Trucaré de nou



Trucaré de nou
abans el somni
hagi entrat dins teu.
I amb la mateixa mà
que hauré fet el truc fort,
faré dolça la carícia.
Duré entre les mans
embolcallat
amb la textura del setí
uns versos que ningú sap.
I, si el teu enuig em permet,
de nou desaré
els meus llavis en els teus,
un càlid bes,
un petó com si res,
com si res...
hagués passat
des d'aleshores.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/11/si-te-vas.html

2 comentaris:

  1. quan truquis de nou...

    versa els versos
    amb el suau so de les ones
    que llustren la sorra
    quan esmades arriben
    al seu destí
    després de bategar
    el mar de les nostàlgies

    versa els versos
    com si mai haguessis marxat
    que sigui només l’espai
    d’una nota de silenci
    ... l’eternitat
    d’uns instants perduts

    que els teus versos
    siguin el bes
    la dolça carícia
    el so nou
    d’una vella melodia
    nascuda en el nostre ahir

    versa’m... quan truquis de nou...

    ResponElimina
  2. Des de les hores tot es fa possible al bell mig del gran cor subtil.

    Abracades.

    ResponElimina