Rodona
en un cel
de
cotons farcits
de
pluja que no cau,
juga
la Lluna
a
fet i amagar.
Si,
present
i blanca,
llunyana
en
son joc solitari.
Si,
nit
silent,
de
cants de grill
i
veus de poetes,
en
son joc
de
mots muts.
Si,
nit
solitària,
de
càlides companyes,
en
son joc
de
petons perduts.
Si,
Lluna,
amant
eterna.
Amant
estranya.
Amant
llunyana.
Amant
que
retorna
de
tant en tant,
plena
o en gallons,
o
fosca...
Amant
que
em roba la nit,
constantment
eterna
entre
la boira
de
l'albada freda...
i
la rosada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada