Que
hauria de perdonar
si
visc amb els batecs
d’aquells
records
i
el so dels versos escrits
lluny
del meu cor?
Que
hauria de perdonar
si
tatuo paraules
en
fulls esgrogueïts
que el temps em guarda
en
racons gairebé oblidats?
Que
hauria de perdonar
si
l’ombra que m’amaga
lentament
en l’eternitat
em
fa reviure tots els instants
reals
o somiats?
Que
hauria de perdonar
si
les cuites ens fan bessons
de
lligams i solituds?
demano perdó
ResponEliminaper no allunyar-me
d’un ahir
que corre cada cop
més de pressa vers el passat
un perdó per a aquest avui
absent
buit
que escriu en el no-res
un perdó
a la mateixa vida
que il•luminà
el goig de saber-nos
i donà a la fragilitat d’un instant
el poder d’endur-se’t
vers el camí del record