divendres, 18 de novembre del 2016

El silenci de la nit



El silenci de la nit
poc a poc,
deixa pas al so
compassat
d'un piano,
desembolicant
una melodia,
tènue,
íntima,
que destil·la
suavitat, enyor,
records
per l'amor perdut.
Li canta
a la lluna
que s'amaga
entre núvols
i somriu d'amagat.
Sense cap altre
sospir,
sense cap altre
destí.
http://nopronunciesminombre.blogspot.com.es/2016/06/hace-mucho.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada