Desplegada
la catifa multicolor
sota
els paraigües
que van mudant de roig,
groc
i marró,
el
verd d'un càlid estiu,
espera pacient
el
bes fràgil
de
la pluja
que
s'endevina.
Va
despullant-se
el
bosc caducifoli lentament,
amb
la bellesa
dels
seus colors,
primer
com una cortina a contrallum,
per
ser després
el
sòcol de la natura.
Nu
com la tardor deixa els arbres,
em
deixa el teu silenci.
Fred
en l'albada matinera
de
boires i gebre,
se
sent el cor
amb
la teva absència.
Però,
el record del que fórem,
fa
que de nou la tardor
tingui
als meus ulls
les
tonalitats
que
ja vam viure,
com
carícies
que
sempre es queden
a
flor de pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada