dissabte, 1 d’octubre del 2016

Senyala en el cel



Senyala en el cel
un punta d'ànecs
volant vers on el pensament
em manté prop teu.
El petit bosc,
fulleja tot verd,
i juga a amagar-me
un sol rialler.
L'ombra dels vells arbres,
m'invita a descansar
i a fer volar somnis despert.
Somnis que t'inclouen,
i et deixen ballar
a la vora
d'un rierol fred en ple estiu.
Jovenívol,
el gos també vol jugar
i no sap si fer-ho
amb els somnis
o amb els records.
Però llest,
els deixa
i ve a fer-me companyia,
i escoltar els meus planys.
Marxa el dia de puntetes,
i el sol deixa el seu lloc
al cel, una lluna vergonyosa,
blanca i redona,
que em pinta
de llum un camí
que mai podré oblidar.
Cada tronc té un record,
un so.
Cara matoll amaga un petó,
una carícia.
Cada corba del camí
signa una promesa eterna,
uns dits entrelligats.
I torno a casa,
cansat,
però marcat
per aquell profund amor silent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada