dimecres, 27 de juliol del 2016

S'obre la porta



S'obre la porta,
i davant la finestra
el llit mudat
espera el ball
de dos cossos
plens de sons,
frenètics,
suaus,
suant
amb frecs
càlids.
Et presentes,
-et sembla-
nua,
però el teu cos rígid,
s'omple d'una camisola
de vergonya
i mentides.
Nua,
si,
però llunyana.
Acceptes
callada les carícies,
i com pluja d'estiu,
van caient
relliscant
cos avall.
A la vora,
ben a prop,
et puc tocar,
més lluny,
et noto
transparent i etèria.
Com el baf
d'un fred dia d'hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada