S'obre la porta

S'obre la porta,

i davant la finestra

el llit mudat

espera el ball

de dos cossos

plens de sons,

frenètics,

suaus,

suant

amb frecs

càlids.

Et presentes,

-et sembla-

nua,

però el teu cos rígid,

s'omple d'una camisola

de vergonya

i mentides.

Nua,

si,

però llunyana.

Acceptes

callada les carícies,

i com pluja d'estiu,

van caient

relliscant

cos avall.

A la vora,

ben a prop,

et puc tocar,

més lluny,

et noto

transparent i etèria.

Com el baf

d'un fred dia d'hivern.