Cada
gra de sorra,
un
pensament
que
deix al terra
i
puguis caminar
com
catifa de records.
Cada
gota del mar,
una
llàgrima
que
es va vessar
des
del silenci
i
la distancia,
des
de la soledat
dels
versos callats,
dels
mots muts,
dels
sons
que
cap cançó repetirà.
I
allà on l'horitzó
es
fa cel,
com
una ungla
que
vol gratar-lo,
es
veu la punta
d'una
terra,
on
aquell passat
que
ara es veu llunyà,
fou
com un jardí
on
cada instant floria,
amb
el seu propi perfum.
De
vegades,
crec
notar l'olor
que
retorna navegant
entre
el flaire de les ones.
De
vegades,
em
sembla un somni,
però
sens dubte
mentre
vas voler.
Fou
la nostra realitat,
ara,
solament
real,
entre
petges i onades.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2016/03/art-i-vida.html#comment-form
Molt ben construït, no et deixes res!
ResponElimina