Miro el cafè

 

Miro el cafè

abans del darrer glop

i marxar del lloc.

El temps ha anat passant

i la porta no s’ha obert

per deixar-te entrar.

L’esperança

de veure’t ha anat minvant

com el líquid

de les tasses

que s’han succeït.

Pel cap,

han passat versos

apassionats en l’espera,

més tard,

paraules d’angoixa

han pres el seu lloc,

a la fi,

pensaments de desesperança

han aflorat fins deixar-me

el cor buit de llàgrimes,

i els ulls absents

de sentiments.

Cau el darrer glop

del beuratge

i marxo del bar

tant amarg com ell.

Sol,

abandonat amb la dissort,

però amb un minso bri

d’esperança.